Entradas con la etiqueta ‘Xilxes’

Una setmana després

Mitin del PSPV de Xilxes municipals 2011Ha passat una setmana des de les eleccions autonòmiques i municipals. Una setmana en la que es poden veure amb una distancia relativa els moviments socials, les reaccions dels guanyadors i la dels que hem perdut. Una setmana que ens permet fer un anàlisi més objectiu i menys visceral de l’ocorregut abans, durant i després del 22 de maig.

Començaré comentant la situació a Xilxes. Municipi on jo encapçalava la llista del PSPV i on hem vist com la dreta es reafirmava amb força a un dels pobles més endeutats de la província de Castelló.

Les nostres expectatives eren mantindre els cinc regidors, que junt al regidor que esperàvem que aconseguira EUPV seria suficient per a fer fora a un PP que s’ha dedicat a gastar el que no es tenia i a endeutar al poble fins a tindre problemes per a pagar les nòmines dels treballadors de l’Ajuntament. Un PP amb poques ganes d’innovar i amb una política basada en les grans obres i les grans inauguracions. La nostra campanya s’ha basat en explicar a la gent que un canvi al municipi és possible i necessari. Amb un programa innovador i molt treballat. En contra la campanya del PP ha estat tot el contrari. Un programa on no es canvia res, on la forma d’actuar continua sent la mateixa, però centrant-se sobretot en fer una campanya contra el govern central. El seu discurs era “Tots els candidats que es presenten als municipis baix les sigles del PSOE són Zapatero”. Una campanya que els ha sortit redona. El PP ha mantingut els seus sis regidors, EUPV ha aconseguit un i nosaltres, el PSPV-PSOE ens quedem en quatre.

A nivell autonòmic l’estratègia “La culpa és de Zapatero” (junt a la manipulació escandalosa de Canal 9) també ha donat els seus fruits, encara que el moviment del 15 M ha fet créixer als partits minoritaris d’esquerres. El que més ha perdut ha estat el PSPV, que ha perdut per la dreta i per l’esquerra. De cara al futur, espere que el PSPV-PSOE  prenga nota del que li ocorre al que no es presenta amb una ideologia ben definida. Els socialistes Valencians són ambigus en el seu plantejament. Tenen complex de proclamar polítiques d’esquerres clares i això els ha costat que la gent el veja com un partit allunyat de la societat. Una societat que demana solucions valentes i una alternativa forta i diferent al PP. El programa dels socialistes portava propostes molt interessants en el tema econòmic, però no ha aconseguit alçar passions entre la gent d’esquerres. El problema és, al meu entendre, que el PSPV-PSOE es centra molt en la ciutat de València, on creuen que sent moderats i imitant al PP en les formes, aconseguiran guanyar-se la confiança dels electors, però que ja està demostrat que no els funciona i en canvi eixa mateixa política els allunya de la gent de les comarques, per “light” i falta de contingut ideològic.

Crec que ara no és moment de dimissions. Jorge Alarte deu demostrar la seua valia a les Corts Valencianes com a Secretari General, però si és moment de reconduir les polítiques d’esquerres, el missatge i les formes de fer política. No és moment per a demanar les “parcel·les de poder” dins del partit, sino de treballar tots junts per a aconsseguir que en quatre anys els PSPV es presente davant la societat valenciana com una opció possible que connecte amb els ciutadans. No es moment de lamentar-se, és moment de lluitar, de escoltar, de fer pedagogia i de indignar-se quan  siga necessari.

El PP ja ha parlat (Co-pagament en la sanitat i en l’educació pública, col·legis públics nous amb gestió privada irreversible, …) I nosaltres, els socialistes, que tenim que dir?

Jo ja estic indignat!!

PD: La fotografia es de Sheila. Gracies ;)

Opinió com a militant de base

Sóc Secretari General de l’agrupació del PSPV de Xilxes, però aquesta opinió la faré des del punt de vista de militant de base del PSOE. Sense entrar en famílies ni situacions tibants entre membres d’un mateix partit.

Sempre he pensat que per a que la política siga més útil per al ciutadà corrent, els polítics tenen que tindre clar que estan al servei de la gent i no al revés. Crec que el pitjor que li pot passar a un polític es que s’aferre a un “silló” que li proporciona una gran comoditat personal i econòmica sense importar-li si el seu modus operandi es el que la societat li demana. Si una estratègia funciona ha de durar i quan no funciona, s’ha de renovar. El més saludable es anar evolucionant la estratègia política a la vegada que evoluciona la societat i açò no vol dir que, inevitablement,  n’hi ha que canviar a les persones que la formen, si no es que aquestes persones estan tan vinculades a la estratègia fallida que es necessari fer-ho.

Al PSPV-PSOE en general i a la província de Castelló en particular, s’han viscut uns dies de debats i de tensions, degut a la presentació de les llistes autonòmiques. Francesc Colomer, secretari General del PSPV a la província de Castelló i una persona a la que tinc com a sensata i dialogant, elabora una llista aprovada pels pèls. Jorge Alarte, Secretari General del PSPV-PSOE refà tota la llista i Colomer se’n va. La nova llista autonòmica l’encapçala l’ex-rector de la UJI Francisco Toledo.  I tot açò en poc més d’una setmana. Colomer feia la seua llista per a acabar amb la estructura de famílies, Alarte també, però consensuant el canvi. Contents? com sempre uns més que altres.

Què és el que m’agrada de la nova situació? Em causa una bona sensació a l’hora que molta curiositat, conèixer els propers moviments i declaracions de Francisco Toledo. Una personalitat destacada del que m’agradava la seua forma de dirigir la UJI, però que no conec al terreny de la política. És bo que entre aire fresc al PSPV.

També m’agrada que Vicent Esteve i Maria José Salvador, estiguen a la llista. Dos persones que havíem avalat des de l’agrupació de Xilxes.

Què és el que no m’agrada? Que Francesc no forme part del projecte autonòmic.  No deuria d’haver quedat fora de la llista. Crec que encara li quedava molt per demostrar.

Què és el que espere? Que ara que les llistes estan clares, el debat no es faça sobre les persones, si no sobre les idees. Que el PSPV deixe la seua ambigüitat en certs temes i que llance el seu missatge sense por ni complexos. I sobretot, que es creguen que es pot guanyar a una dreta rància representada per uns polítics que s’aferren al seu “silló” que creuen legítim i que no comprenen que no els pertany. Que el “silló” (Concursos públics, Canal 9, ajuntaments, …)  pertany al poble.

Xilxes, el meu poble

Moltes voltes  mantinc converses amb amics i gent que estime que viuen a València o que els agrada la vida a la ciutat. Ells em diuen que als pobles la vida es avorrida, que no n’hi ha res per a fer. Que quede clar que no soc ningún “anti-ciutat”, però em tira prou el meu poble. A  mi em pareix que la tranquilitat i la familiaritat d’un poble no la pot oferir una ciutat.

Però mentre vaig parlant amb ells, m’adone que tenen part de raó, sobretot si parlem de Xilxes.

A Xilxes ja fa temps que no n’hi ha moviment. Està clar que un poble mai podrà oferir la cultura, espectacles, oci, formació, etc. que ofereix una ciutat, i menys com València. Pensem que sols a l’area metropolitana de València viuen aproximadament un milió de persones. Moltes més que a tota la provincia de Castelló sencera, però Xilxes pot oferir més del que ofereix. 

El meu poble m’agrada molt. La seua platja a l’estiu, els amics, les festes, la tranquilitat,… Però si a més poguera veure una pelicula o un espectacle al teatre el cap de setmana, si poguera veure un concert d’un grup “gamberro” a l’estiu, si poguera aprendre o perfeccionar l’anglés, si poguera fer alguna cosa més entre setmana, que anar a dinar i a dormir a casa, si poguera fer estes coses i algunes altres igual de senzilles, Xilxes …  SERIA L’HÒSTIA!!!

Publicidad
Publicitat
Webs la Plana - Tu web desde 60 euros