Entradas con la etiqueta ‘eleccions’

En plena campanya.

 

Ja estem de nou en plena campanya electoral. De nou immersos en la “festa de la democràcia” encara que aquesta vegada no es tanta “festa”. Estem a una de les pitjors crisis que s’han conegut mai i això desil·lusiona a la gent que pensa que no val la pena ni la política, ni les eleccions i que és igual qui ens governe.

A un país amb tal quantitat de desànim és difícil convèncer a la gent de que no es rendisca. És difícil dir a una persona sense treball, ofegada per la hipoteca i desmoralitzada que lluite . Que les coses no s’aconsegueixen deixant-ho passar, que sempre n’hi ha que lluitar. I sobre tot és difícil explicar que no tots som iguals.

La dreta d’aquest país, rància com la que més, no fa falta que ens diga si farà açò o farà allò, tan sols n’hi ha que mirar on governen per a veure el que fan. El PSOE pot haver estat encertat en algunes coses i desafortunat en altres, però lluita per mantenir els pilars bàsics de l’estat de benestar, davant de una crisi que no ho posa gens fàcil.

Jo soc militant del PSOE, soc autònom (amb l’aigua al coll) com la majoria, soc pare i tinc una hipoteca que m’ofega. El meu perfil es el mateix que la majoria de gent “cremada” que n’hi ha per tot arreu, però jo soc dels que lluite pel que vull. No vaig a renunciar ni la sanitat pública, ni al dret dels meus fills a una educació pública de qualitat. Ni a tantes i tantes coses que ens han costat tant de aconseguir, pel fet que les coses ara no vagen massa be.

Per a acabar aquest post no vaig a demanar el vot per a ningun partit, això ja ho faré pels “canals oficials”, tan sols vaig a animar a la gent per a que lluite, que no es resigne i que el dia 20 no es quede a casa. Que participe de la democràcia que tants patiments ens a costat aconseguir.

Una setmana després

Mitin del PSPV de Xilxes municipals 2011Ha passat una setmana des de les eleccions autonòmiques i municipals. Una setmana en la que es poden veure amb una distancia relativa els moviments socials, les reaccions dels guanyadors i la dels que hem perdut. Una setmana que ens permet fer un anàlisi més objectiu i menys visceral de l’ocorregut abans, durant i després del 22 de maig.

Començaré comentant la situació a Xilxes. Municipi on jo encapçalava la llista del PSPV i on hem vist com la dreta es reafirmava amb força a un dels pobles més endeutats de la província de Castelló.

Les nostres expectatives eren mantindre els cinc regidors, que junt al regidor que esperàvem que aconseguira EUPV seria suficient per a fer fora a un PP que s’ha dedicat a gastar el que no es tenia i a endeutar al poble fins a tindre problemes per a pagar les nòmines dels treballadors de l’Ajuntament. Un PP amb poques ganes d’innovar i amb una política basada en les grans obres i les grans inauguracions. La nostra campanya s’ha basat en explicar a la gent que un canvi al municipi és possible i necessari. Amb un programa innovador i molt treballat. En contra la campanya del PP ha estat tot el contrari. Un programa on no es canvia res, on la forma d’actuar continua sent la mateixa, però centrant-se sobretot en fer una campanya contra el govern central. El seu discurs era “Tots els candidats que es presenten als municipis baix les sigles del PSOE són Zapatero”. Una campanya que els ha sortit redona. El PP ha mantingut els seus sis regidors, EUPV ha aconseguit un i nosaltres, el PSPV-PSOE ens quedem en quatre.

A nivell autonòmic l’estratègia “La culpa és de Zapatero” (junt a la manipulació escandalosa de Canal 9) també ha donat els seus fruits, encara que el moviment del 15 M ha fet créixer als partits minoritaris d’esquerres. El que més ha perdut ha estat el PSPV, que ha perdut per la dreta i per l’esquerra. De cara al futur, espere que el PSPV-PSOE  prenga nota del que li ocorre al que no es presenta amb una ideologia ben definida. Els socialistes Valencians són ambigus en el seu plantejament. Tenen complex de proclamar polítiques d’esquerres clares i això els ha costat que la gent el veja com un partit allunyat de la societat. Una societat que demana solucions valentes i una alternativa forta i diferent al PP. El programa dels socialistes portava propostes molt interessants en el tema econòmic, però no ha aconseguit alçar passions entre la gent d’esquerres. El problema és, al meu entendre, que el PSPV-PSOE es centra molt en la ciutat de València, on creuen que sent moderats i imitant al PP en les formes, aconseguiran guanyar-se la confiança dels electors, però que ja està demostrat que no els funciona i en canvi eixa mateixa política els allunya de la gent de les comarques, per “light” i falta de contingut ideològic.

Crec que ara no és moment de dimissions. Jorge Alarte deu demostrar la seua valia a les Corts Valencianes com a Secretari General, però si és moment de reconduir les polítiques d’esquerres, el missatge i les formes de fer política. No és moment per a demanar les “parcel·les de poder” dins del partit, sino de treballar tots junts per a aconsseguir que en quatre anys els PSPV es presente davant la societat valenciana com una opció possible que connecte amb els ciutadans. No es moment de lamentar-se, és moment de lluitar, de escoltar, de fer pedagogia i de indignar-se quan  siga necessari.

El PP ja ha parlat (Co-pagament en la sanitat i en l’educació pública, col·legis públics nous amb gestió privada irreversible, …) I nosaltres, els socialistes, que tenim que dir?

Jo ja estic indignat!!

PD: La fotografia es de Sheila. Gracies ;)

Publicidad
Publicitat
Webs la Plana - Tu web desde 60 euros