Goya 2011 – Bona senyal

Quan jo era menut vaig acceptar amb normalitat que mentre entre els meus pares, iaios, amics, família i gent del poble, quasi sempre parlaven en valencià, a l’escola, a la tele, al cinema, als llibres o als còmics tots parlaven castellà. Vaig aprendre les dues llengües sense problema i sense plantejar-me el per què a alguns llocs el valencià no existia.

 Quan tenia uns 8 ó 9 anys vaig  vore sorprés com a l’escola varen apareixer llibres en la meua llengua (Sempre he considerat el valencià/català/mallorquí la meua llengua). Els mestres m’ensenyaven a escriure-la i a llegir-la i a mi em semblava fabulòs.

Un poc més tard va apareixer la TV3, que encara que allí parlaven amb un accent estrany per a mi, identificava el seu idioma amb el meu (Filiprim amb el senyor encarregat, el Club Super 3 , l’Escurçó negre, el senyor cordills,…) i a mi em semblava de categoria. També feien el dia 9 d’octubre un dia especial de televisió valenciana on projectaven la pel·lícula, ”El fava de Ramonet”, la primera pel·lícula en valencià, deien, i parlaven de la nostra cultura. Després va apareixer Canal 9, mig en valencià i mig en castellà, però sentir a Monleón al seu Show dir: “Que vol que li toque senyora, la bajoca o el conill..?” Em feia moltíssima gràcia. (Ara Canal 9 gràcia em fa poca).

He crescut escoltant missatges com:

“Vivim en un país, Espanya, amb moltes cultures i llengües i això ens enriqueix. ”

” A la nostra terra som bilingües, això vol dir que tenim dues llengües oficials.”

I al mateix temps comprovava que mentre mai havia anat cap representant espanyol a “Eurovisión”, cantant en una llengua “cooficial”, enviaven sense cap vergonya representants espanyols cantant en anglés. Que fins i tot la novel·la de Joanot Martorell, “Tirant lo Blanc”, al cinema es deia “Tirante el Blanco” i que a Canal 9 cada volta es parlava menys en valencià, mentre ens tallaven la emissió de TV3.

La veritat es que anit vaig vore una llum al fons del camí. Una llum d’esperança al vore que la guanyadora dels premis Goya d’enguany era una pel·lícula anomenada “Pa negre” . El món de la cultura a tota Espanya, i sobretot el món del cinema, va aplaudir un obra que  estava rodada en català i com podreu comprovar no passa res. Aquest Goya ens enriqueix més.

Des de el meu humil blog felicite al seu director Agustí Villaronga i a tot l’equip que ha fet possible esta pel·lícula i pregunte: Podrem al País Valencià vore-la en versió original sense subtítols a les sales comercials? que creeu?

Los comentarios están cerrados.

Publicidad
Publicitat
Webs la Plana - Tu web desde 60 euros