Archivo de febrero 2011

Opinió com a militant de base

Sóc Secretari General de l’agrupació del PSPV de Xilxes, però aquesta opinió la faré des del punt de vista de militant de base del PSOE. Sense entrar en famílies ni situacions tibants entre membres d’un mateix partit.

Sempre he pensat que per a que la política siga més útil per al ciutadà corrent, els polítics tenen que tindre clar que estan al servei de la gent i no al revés. Crec que el pitjor que li pot passar a un polític es que s’aferre a un “silló” que li proporciona una gran comoditat personal i econòmica sense importar-li si el seu modus operandi es el que la societat li demana. Si una estratègia funciona ha de durar i quan no funciona, s’ha de renovar. El més saludable es anar evolucionant la estratègia política a la vegada que evoluciona la societat i açò no vol dir que, inevitablement,  n’hi ha que canviar a les persones que la formen, si no es que aquestes persones estan tan vinculades a la estratègia fallida que es necessari fer-ho.

Al PSPV-PSOE en general i a la província de Castelló en particular, s’han viscut uns dies de debats i de tensions, degut a la presentació de les llistes autonòmiques. Francesc Colomer, secretari General del PSPV a la província de Castelló i una persona a la que tinc com a sensata i dialogant, elabora una llista aprovada pels pèls. Jorge Alarte, Secretari General del PSPV-PSOE refà tota la llista i Colomer se’n va. La nova llista autonòmica l’encapçala l’ex-rector de la UJI Francisco Toledo.  I tot açò en poc més d’una setmana. Colomer feia la seua llista per a acabar amb la estructura de famílies, Alarte també, però consensuant el canvi. Contents? com sempre uns més que altres.

Què és el que m’agrada de la nova situació? Em causa una bona sensació a l’hora que molta curiositat, conèixer els propers moviments i declaracions de Francisco Toledo. Una personalitat destacada del que m’agradava la seua forma de dirigir la UJI, però que no conec al terreny de la política. És bo que entre aire fresc al PSPV.

També m’agrada que Vicent Esteve i Maria José Salvador, estiguen a la llista. Dos persones que havíem avalat des de l’agrupació de Xilxes.

Què és el que no m’agrada? Que Francesc no forme part del projecte autonòmic.  No deuria d’haver quedat fora de la llista. Crec que encara li quedava molt per demostrar.

Què és el que espere? Que ara que les llistes estan clares, el debat no es faça sobre les persones, si no sobre les idees. Que el PSPV deixe la seua ambigüitat en certs temes i que llance el seu missatge sense por ni complexos. I sobretot, que es creguen que es pot guanyar a una dreta rància representada per uns polítics que s’aferren al seu “silló” que creuen legítim i que no comprenen que no els pertany. Que el “silló” (Concursos públics, Canal 9, ajuntaments, …)  pertany al poble.

El pla de la dreta valenciana

Els valencians, som un poble amb una gran riquesa i amb una gran història. La nostra cultura, la nostra llengua , les nostres festes, la nostra personalitat com a poble ha tingut gran importància durant segles, però que està passant ara? Ens trobem que el “seminfotisme” s’ha instaurat a la nostra terra, entre la nostra gent. Deixem que els que ens governen facen de les seues constantment, que estiguen involucrats en casos de corrupció, que els nostres mitjans de comunicació desinformen i ens dóna igual.

Un poble orgullós de ser-ho, ha estat abduït per una propaganda i unes idees que ens han inculcat subtilment, però sense pietat. Des de la dreta valenciana porten temps enviant missatges repetitius (els podrem escoltar ara i durant la campanya electoral de les municipals i autonòmiques de maig) L’esquerra és catalanista, els catalans ens volen envair, tots els politics són iguals, ser valencià es falles, paella, bunyols, i “mascletaes”, etc.  I açò, encara que sembla absurd, ha calat.

I dic que ha calat, perque no té altra explicació.

Que Canal 9 el paguem entre tots i està segrestat per la dreta més rància, sense donar veu a ningú que no siga del seu agrado… no passa res.

Que els nostres dirigents estan imputats en trames de corrupció… no passa res.

Que la Comunitat Valenciana es de les comunitats autònomes que més està patint la crisi degut a les polítiques de especulació del nostre govern… no passa res.

Que els nostres diners se’ls gasten en actes com la visita del Papa, la Fórmula 1 o la American’s Cup mentre tenim a unes llistes d’espera per a vore a l’especialista, que quasi arriba a les 40.000 persones…  no passa res.

I la última. Que no som capaços de crear una televisió pública íntegrament en la nostra llengua i des del govern de la Generalitat han fet tot el possible per a tancar les emissions de la TV3 després de 26 anys… no passa res.

Espere que el “seminfotisme” s’acabe abans de les eleccions. (Soc positiu)

PD: Crec que el tancament de TV3 es un atac directe a la llibertat d’expressió, un acte de censura i una poca vergonya en general.

PD2: Per a que seguiu veient la TV3:

Camps declara davant del jutge pel cas Gürtel

Que dius Camps??

Fa dos anys que portem escoltant barbaritats al President de la Generalitat Valenciana. Des de que aparegué el cas Gürtel, Camps té unes eixides de to que estan entre les de una persona que es creu una mena de déu i algú que no està en plenes condicions mentals. Declaracions com aquella ” le encantaría coger una furgoneta, venirse de madrugada a mi casa y por la mañana aparecer yo boca abajo en una cuneta” que li digué a Ángel Luna, passant per aquella vegada que  un jove li digué pel carrer “ladrón, corrupto, no representas a nadie” i Camps li responia perseguint-lo “No, no, ven y cuéntamelo“.

Ara, després de autoproclamar-se candidat a la presidència de la Generalitat, ha soltat una nova perla: “Soy el candidato más respaldado de todos los candidatos de la historia de las democracias occidentales en todo el mundo“.

Això ho diu mentre la Fiscalia Anticorrupció l’acusa d’un delicte continuat de suborn  i demana que el jutgen i que se li impose una multa de 41.250 euros.

Que barbaritat!!!

Goya 2011 – Bona senyal

Quan jo era menut vaig acceptar amb normalitat que mentre entre els meus pares, iaios, amics, família i gent del poble, quasi sempre parlaven en valencià, a l’escola, a la tele, al cinema, als llibres o als còmics tots parlaven castellà. Vaig aprendre les dues llengües sense problema i sense plantejar-me el per què a alguns llocs el valencià no existia.

 Quan tenia uns 8 ó 9 anys vaig  vore sorprés com a l’escola varen apareixer llibres en la meua llengua (Sempre he considerat el valencià/català/mallorquí la meua llengua). Els mestres m’ensenyaven a escriure-la i a llegir-la i a mi em semblava fabulòs.

Un poc més tard va apareixer la TV3, que encara que allí parlaven amb un accent estrany per a mi, identificava el seu idioma amb el meu (Filiprim amb el senyor encarregat, el Club Super 3 , l’Escurçó negre, el senyor cordills,…) i a mi em semblava de categoria. També feien el dia 9 d’octubre un dia especial de televisió valenciana on projectaven la pel·lícula, ”El fava de Ramonet”, la primera pel·lícula en valencià, deien, i parlaven de la nostra cultura. Després va apareixer Canal 9, mig en valencià i mig en castellà, però sentir a Monleón al seu Show dir: “Que vol que li toque senyora, la bajoca o el conill..?” Em feia moltíssima gràcia. (Ara Canal 9 gràcia em fa poca).

He crescut escoltant missatges com:

“Vivim en un país, Espanya, amb moltes cultures i llengües i això ens enriqueix. ”

” A la nostra terra som bilingües, això vol dir que tenim dues llengües oficials.”

I al mateix temps comprovava que mentre mai havia anat cap representant espanyol a “Eurovisión”, cantant en una llengua “cooficial”, enviaven sense cap vergonya representants espanyols cantant en anglés. Que fins i tot la novel·la de Joanot Martorell, “Tirant lo Blanc”, al cinema es deia “Tirante el Blanco” i que a Canal 9 cada volta es parlava menys en valencià, mentre ens tallaven la emissió de TV3.

La veritat es que anit vaig vore una llum al fons del camí. Una llum d’esperança al vore que la guanyadora dels premis Goya d’enguany era una pel·lícula anomenada “Pa negre” . El món de la cultura a tota Espanya, i sobretot el món del cinema, va aplaudir un obra que  estava rodada en català i com podreu comprovar no passa res. Aquest Goya ens enriqueix més.

Des de el meu humil blog felicite al seu director Agustí Villaronga i a tot l’equip que ha fet possible esta pel·lícula i pregunte: Podrem al País Valencià vore-la en versió original sense subtítols a les sales comercials? que creeu?

Xilxes, el meu poble

Moltes voltes  mantinc converses amb amics i gent que estime que viuen a València o que els agrada la vida a la ciutat. Ells em diuen que als pobles la vida es avorrida, que no n’hi ha res per a fer. Que quede clar que no soc ningún “anti-ciutat”, però em tira prou el meu poble. A  mi em pareix que la tranquilitat i la familiaritat d’un poble no la pot oferir una ciutat.

Però mentre vaig parlant amb ells, m’adone que tenen part de raó, sobretot si parlem de Xilxes.

A Xilxes ja fa temps que no n’hi ha moviment. Està clar que un poble mai podrà oferir la cultura, espectacles, oci, formació, etc. que ofereix una ciutat, i menys com València. Pensem que sols a l’area metropolitana de València viuen aproximadament un milió de persones. Moltes més que a tota la provincia de Castelló sencera, però Xilxes pot oferir més del que ofereix. 

El meu poble m’agrada molt. La seua platja a l’estiu, els amics, les festes, la tranquilitat,… Però si a més poguera veure una pelicula o un espectacle al teatre el cap de setmana, si poguera veure un concert d’un grup “gamberro” a l’estiu, si poguera aprendre o perfeccionar l’anglés, si poguera fer alguna cosa més entre setmana, que anar a dinar i a dormir a casa, si poguera fer estes coses i algunes altres igual de senzilles, Xilxes …  SERIA L’HÒSTIA!!!

Inagure el meu blog personal.

Amb aquesta entrada inagure el meu nou i flamant blog personal.

Com ja sabeu els que em coneixeu em dedique al mon de la informàtica (entre altres coses, com la meua dedicació a la política a nivell local) i feia lleig que no tinguera un blog propi.  A més, des de ja fa temps, es una cosa que em feia prou il·lusió. Dons be,  ja està ací el blog de José Manuel Navarro (jo mateix) i ara vaig a veure si el puc fer funcionar amb fluïdesa.

La meua intenció es parlar de tot un poc. De política, que es un tema que m’apassiona, de cine, de llocs i de tot allò que em vaja venint al cap i que tinga la necessitat de transmetre al ciberespai.

Al meu blog permetré els comentaris, però no permetré de ninguna de les maneres els insults o les eixides de to. Es pot discrepar amb alguna opinió, però no es necesari perdre l’educació per a poder expresar-se. Sobretot parle dels temes politics, on la gent es deixa portar més fàcilment per les seues passions.

Dit açò no em queda un altra cosa que dir: Benvinguts al meu blog!!!

Publicidad
Publicitat
Webs la Plana - Tu web desde 60 euros