Altres

Un truc perfecte

En aquestos últims dies el Banc Central Europeu (BCE) ha  tornat a injectar un altra “macro-dosis” de diners a la banca europea a un interès del 1%.

La quantitat en qüestió és de 529.531 milions d’euros que els bancs utilitzaran per a comprar deute públic a un preu prou superior. Segur que el destinat a crèdits a les empreses o a les famílies serà ben poc.

Jo no soc economista, però crec que aplicant el sentit comú es pot veure clarament el que està passant ací:

Els estats estan endeutats (deute que el paguem els ciutadans de a peu), el BCE no pot comprar deute públic, així que deixa diners als bancs privats per a que en compren i d’aquesta forma baixen la pressió del deute dels països. (Diners que també son públics).

El BCE deixa els diners a la banca privada a un 1% d’interès, però la banca privada compra deute públic, en el cas d’Espanya, a un 5% aproximadament. I amb els 4 punts de diferència que son diners públics, els bancs tapen els seus forats i algunes butxaques.

 Un truc perfecte!!

Acabem de convertir el deute privat de la banca, en deute públic que pagarem entre tots a base d’impostos, retalls, etc. amb un simple joc de mans.

I després de veure aquestes jugades, mentre ens retallen els serveis públics, ens retallen els drets que tants anys ens han costat aconseguir en matèria laboral, mentre l’atur no para de pujar … Encara n’hi ha algú que es sorprenga de que la gent ens manifestem als carrers?

Fins a quin punt es pot esprémer el sistema?

La culpa encara és de Zapatero?

Una història d’amor

La vida consta d’etapes i com la vida, el meu blog, que és un blog personal, també deu de tenir les seues etapes.

Tot començà fa uns dies a l’hora del cafenet (com ha de ser). Uns amics vingueren a visitar-me al amb la intenció de compartir eixe deliciós brevatge al voltant d’una taula, acompanyats per una bona conversa. Mentre estàvem gelant-mos a la terrassa d’un bar degut al “coxino” vici del cigarret, el meu amic Marc em comentà que ell també ha començat amb un blog. Em va dir que m’agregaria, però tot seguit es quedà mirant-me i em va dir que no podia agregar un blog de política, que el seu era de cinema i no pegava molt. Jo sorprés li vaig comentar que el meu blog no és de política, es un blog on jo escric el que em ve en gana siga el tema que siga.

Crec que no el vaig convèncer.

Hui he estat pegant una ullada als articles que vaig escrivint i realment la majoria de les meues opinions són sobre temes polítics. Es veritat que la política m’apassiona, però no ho és tot a la meua vida, ni molt menys!!

Hui he pensat escriure al meu blog una història d’amor.

Fa unes setmanes em vaig apuntar a un concurs de micro-relats d’amor, organitzat per l’editorial ACEN de Castelló. Fins arribar a escriure un micro-relat que em pareguera adequat per a enviar-lo al concurs, vaig deixar molts altres escrits sobre fulles de paper , guardades a un calaix. Aquest l’he rescatat per a compartir-lo. Molt poca gent sap d’aquesta faceta meua. Possiblement es sorprenguen, però tot siga perquè Marc m’enllace al seu blog.

El micro-relat es titula Afortunat. Espere que vos agrade:

Em fa mal. A voltes pense que açò es insuperable. Crec que res té sentit i tinc moments d’autèntica desesperació. Però quan et mire i em perd en la profunditat dels teus ulls, veig a través de totes les capes que ens separen i tan sols desitge abraçar-te. Deixar de costat les diferències, les dificultats i abraçar-te amb força, besar-te i fondrem amb tu en una sola ànima. I en eixe moment em sent afortunat.

PD: Per cert, el blog del meu amic és: http://entreactecinema.blogspot.com/

 

Xilxes, el meu poble

Moltes voltes  mantinc converses amb amics i gent que estime que viuen a València o que els agrada la vida a la ciutat. Ells em diuen que als pobles la vida es avorrida, que no n’hi ha res per a fer. Que quede clar que no soc ningún “anti-ciutat”, però em tira prou el meu poble. A  mi em pareix que la tranquilitat i la familiaritat d’un poble no la pot oferir una ciutat.

Però mentre vaig parlant amb ells, m’adone que tenen part de raó, sobretot si parlem de Xilxes.

A Xilxes ja fa temps que no n’hi ha moviment. Està clar que un poble mai podrà oferir la cultura, espectacles, oci, formació, etc. que ofereix una ciutat, i menys com València. Pensem que sols a l’area metropolitana de València viuen aproximadament un milió de persones. Moltes més que a tota la provincia de Castelló sencera, però Xilxes pot oferir més del que ofereix. 

El meu poble m’agrada molt. La seua platja a l’estiu, els amics, les festes, la tranquilitat,… Però si a més poguera veure una pelicula o un espectacle al teatre el cap de setmana, si poguera veure un concert d’un grup “gamberro” a l’estiu, si poguera aprendre o perfeccionar l’anglés, si poguera fer alguna cosa més entre setmana, que anar a dinar i a dormir a casa, si poguera fer estes coses i algunes altres igual de senzilles, Xilxes …  SERIA L’HÒSTIA!!!

Inagure el meu blog personal.

Amb aquesta entrada inagure el meu nou i flamant blog personal.

Com ja sabeu els que em coneixeu em dedique al mon de la informàtica (entre altres coses, com la meua dedicació a la política a nivell local) i feia lleig que no tinguera un blog propi.  A més, des de ja fa temps, es una cosa que em feia prou il·lusió. Dons be,  ja està ací el blog de José Manuel Navarro (jo mateix) i ara vaig a veure si el puc fer funcionar amb fluïdesa.

La meua intenció es parlar de tot un poc. De política, que es un tema que m’apassiona, de cine, de llocs i de tot allò que em vaja venint al cap i que tinga la necessitat de transmetre al ciberespai.

Al meu blog permetré els comentaris, però no permetré de ninguna de les maneres els insults o les eixides de to. Es pot discrepar amb alguna opinió, però no es necesari perdre l’educació per a poder expresar-se. Sobretot parle dels temes politics, on la gent es deixa portar més fàcilment per les seues passions.

Dit açò no em queda un altra cosa que dir: Benvinguts al meu blog!!!

Publicidad
Publicitat
Webs la Plana - Tu web desde 60 euros